Tu sempre em deies que junts lluitaríem sense rendició.
No creure en tot el que estimes només té un nom i es diu
perdre i fugir.
Si et vaig fer mal no va ser per ferir-te sinó per amor.
Digue’m només què t’importa ara que l’opció és només
seguir endavant.
Tu només penses en com amagar-te.
Jo només penso en com resistirem.
Un dia tu em dius que ja no en tens més ganes,
l’altre t’ho penses i surts endavant.
Jo que ho faig tot perquè tu no t’enfonsis
i que no penso ni tan sols en mi…
el temps que passa fa que la fermesa em doni ja força per
dir-te a tu això.
Ho sento per fer-te lluitar amb coratge
per pensar que podrem sortir-nos-en,
per tenir-te, estimar-te i sentir que et faria feliç.
Rebento i a vegades també m’enfonso.
Com podré suportar el que sento
si a vegades no sé qui ets…?
Ja sé que és important el passat perquè veus el camí que
queda oblidat, que mai tu i jo hem sigut dos,
ja que comptant la por sempre
hem estat tres…
Perquè som dues gotes d’aigua i,
si tu te’n vas, jo me’n vaig també.
L’errada és tenir el problema i no aprendre mai.
Si tu vols quedar-te, que siguis ferma,
que jo t’acompanyo dins la tempesta.
Sé que el futur que abans vèiem desfer-se,
ara sí me n’adono que el fem nosaltres.
Hem guanyat temps, no hem perdut la guerra,
jo mai miro enrere però no ho oblido.
Juguem bones cartes, que aquesta partida
serà la jugada que et doni vida.
Ho sento per fer-te lluitar amb coratge...
Perquè cada encert serà un pas al camí i de cada errada
aprendrem plegats
de què ens serveix tant de patiment si perdem l’esperança
ara que ja ho tenim.
Abans de perdre el que pot destorssar-nos jo trio salvar-te
i estar aquí amb tu.
I si no entens que tu ets part de la lluita, jo no puc fer res
si no creus en tu.
Ho sento per fer-te lluitar amb coratge...
Tu sempre em deies que junts lluitaríem sense rendició.
No creure en tot allò que estimes només té un nom
i es diu perdre i fugir.
Si et vaig fer mal no va ser per ferir-te sinó per amor.
Digue’m només què t’importa ara que l’opció és només
seguir endavant.